Estimat diari:
Avui dia 28 de Març del 2068, m'he despertat amb una nova cara, per fi era un sugus de llimona! Tants esforços i al final ho he aconseguit, he pogut cambiar la dolçor de la taronja per l'acid de la llimona.
He sortit per Vilachupi i m'he quedat mirant la casa de la Rosita, un sugus de maduixa que viu al paquet del devant. Sembla molt sabrosa, i amb aquell vestidet rosa que sempre duu posat, m'encanta, crec que estic enamorat d'ella. Si tenim fills ens sortiran uns fills de cirera, molt macos.
M'he adonat que pasava alguna cosa, quan he trobat en Pinyi i la Oma, al davat del paquet de la Rosita, ells viuen al paquet de la cantonada de Vilachupi. M'he apropat i m'han dit que habia passat el mai vist allà, habien obert per la nit el paquet de la fresita i li habien robat el vestit!
Vaig anar a buscar la Lola i en Coc, i ens vam posar a investigar, vam veure que al paquet de la Rosita només i faltaba el seu vesitdet rosa. Vam mirar per tot enlloc, pero només la vam veure a ella, abraçada al seus pares, despullada, amb el seu cos tou i rosa, flonjo de totes les llágrimas que vessaba.
Vam investigar a fons, i la Lola, que era una experta en técniques de suguslogia, va descobrir que el vestit li habia agafat en Rero, que era un sugus mig boig, dur ja de lo vell que era, que estava obsesionat amb la Rosita.
En Coc li va anar a demanar, i li va explicar lo malament que ho estava pasant la Rosita, aleshores ell, penedit li va donar el vestit i es va entregar a les autoritats susgusils, que el van ficar a pressó durant 2 anys.
En Coc, em va donar el vestit, perquè sabia que em feia ilusió tornar-li a la Rosita, ho vaig fer, i els seus pares ens van deixar sols... Ella m'ho va agraïr amb un petò que em va deixar un gustet a maduixa molt bó.
Desde avui, la Rosita i jo estem sortint com a parella oficial.
Avui ha sigut un dels dies més emocionants i més feliços del meus anys a Vilachupi!
Fins demà estimat diari.
Onjo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada