ITALIA 2010.

Pues eso, que ya estamos todos... nos vamos a Italia, si. Por si acaso alguien no se acuerda jajaja. Que aún no me lo creo, que ya han pasado cuatro años, que ya se nos está acabado esta etapa de nuestra vida. Aún me acuerdo de el primer día que pise el instituto, el pánico que sentí en ese momento, el miedo que se pasa al pensar que estas canviando, tus amigos no serán los mismos, no conocerás a los profes de toda la vida, estás empezando de cero.
Y ahora se acaba, han pasado cuatro años desde aquel día, y en estos cuatro años, se puede decir que he conocido gente maravillosa, amigas/os de verdad, que tienen un corazón que no les cabe en el pecho, que siempre están ahí, que son los que, almenos ahora mismo, considero mis amigos, mi segunda família.
También hay gente, que quizás no los considere tanto, que no haya llegado a tener tanto contacto, pero también están ahí. Y esa gente que en poco tiempo me ha demostrado mucho también, que pese a todo hay que conocer a las personas antes de opinar! jajaja Enfin, que todos han aportado algo, sea más o sea menos, y no los voy a olvidar nunca.

Ahora, ya se esta acabando este ciclo, y tenemos que empezar uno nuevo, pero por eso mismo estoy escribiendo todo esto. Porque para acabar bien nos vamos a Italia. Va a faltar gente, pero bueno, sabemos que los que vamos nos lo vamos a pasar bien por todo el mundo. Que van a ser seis días inolvidables, de verdad buf, cada vez que lo pienso me pongo más nerviosa jajaja
Pues eso, que mañana os veo a todos los jetos de sobaos en el aeropuerto, y que empieza la semana de nuestra vida, así que a disfrutarla!
Y a pillar los moraos que podamos, a disfrutar a tope y sobretodo a pasar de todo a tope! JAJAJAJAJAJAJA

Venga que me estoy yendo por las ramas, gracias a todas las personas que han hecho algo por mi en estos cuatro años, por pequeño que haya sido. Y sobretodo gracias a las personas que están ahí día a día, que sois muy grandes y os debo muchísimo, y con esas personas son con las que más voy a disfrutar yo estos días.

Alé intentar dormir mucho
ITALIA'2010 !

¡OS QUIERO CUARTO!

Nath.

Entrevista a María.

1. Cóm et dius? María
2. Com t'agradaria que et diguessin? Un mot o un diminutiu carinyós. Pony o Lagartija
3. Quants germans tens? 1
4. Quin es el teu color preferit? verd
5. Que prefereixes, mar, muntanya o centre comercial? Mar i muntanya
6. Si fossis un superheroi, quin t'agradaria ser? Superwoman
7. Quin és el teu plat preferit? Les croquetes de la mare
8. Si tanques els ulls, on t'agradaria estar ara mateix? A la platja
9. Que relaciones amb el blanc? tranquilitat
10. I amb el negre? penombra
11. En quina època històrica t’hagués agradat viure? Medieval
12. Quin es el teu llibre preferit? La sombra del viento
13. Si fossis un animal quin t'agradaria ésser? Un pony
14. Imagina que et quedes a una illa deserta durant tres mesos. Quines tres coses et portaries? Tabac (molt, molt), a la Lorena y el mobil
15. Quina es la virtut que més valores? Sinceritat
16. I el defectes que més ràbia et fa? Que em menteixin quan se la veritat
17. Quan mires a algú què t'atrau? En quina part del cos et fixes? La mirada i el cul
18. Una cançó que t’acompanyi? Caminante no hay camino - Serrat
19. Una frase, un poema, paraula, foto o imatge que et toqui l’ànima?Frase: No sé si el mundo está alreves o soy yo el que está cabeza abajo
20. Un país que et cridi l'atenció? Per què? Egipte, pels enigmes que amaga
21. Un esport que t'agradi? Sofing

* Alguna vegada has fet alguna cosa que t’empenedeixis estan ‘’hebria’’? Tirar els trastos ala gent que conec
* Consumeixes o has consumit drogues? He consumit
* Amb qui surts fora de classe? Lorena, Brenda, Andrea, Marta, Natalia i PIC’s
* Has mentit per aconseguir alguna cosa? Si, qui no?
* Creus que es veritat aixo de que alguns profes tenen mania als alumnes? Si

Entrevista a Sara.

1. Cóm et dius? Sara
2. Com t'agradaria que et diguessin? Un mot o un diminutiu carinyós. Sika
3. Quants germans tens? 1
4. Quin es el teu color preferit? El blau i el negre
5. Que prefereixes, mar, muntanya o centre comercial? Mar
6. Si fossis un superheroi, quin t'agradaria ser? La dona invisible
7. Quin és el teu plat preferit? La truita de patates
8. Si tanques els ulls, on t'agradaria estar ara mateix? A Andalusía
9. Que relaciones amb el blanc? Estiu
10. I amb el negre? Nit
11. En quina època històrica t’hagués agradat viure? A l'edat mitjana.
12. Quin es el teu llibre preferit? Kika Superbruja
13. Si fossis un animal quin t'agradaria ésser? Qualsevol que tingui ales
14. Imagina que et quedes a una illa deserta durant tres mesos. Quines tres coses et portaries? Sentit del humor, molt menjar i aigua i un amic
15. Quina es la virtut que més valores? La solidaritat
16. I el defectes que més ràbia et fa? L'egoisme i la mentida
17. Quan mires a algú què t'atrau? En quina part del cos et fixes? La mirada i el cabell.
18. Una cançó que t’acompanyi? Les del Àlex Ubago
19. Una frase, un poema, paraula, foto o imatge que et toqui l’ànima?Frase: No es pot volar amb ales de cera, i menys al sol.
20. Un país que et cridi l'atenció? Per què? Tots perquè m'agrada visitar món
21. Un esport que t'agradi? El ball

* Què es el que no perdonaries mai? Fer mal a una persona per goig propi
* El teu hobbie preferit? Ballar i passar una bona estona amb els amics
* El teu sabor de gelat preferit? Llimona
* Quina es la part del cos que més t'agrada? Els turmells
* Amb què no et sentiries identificat mai? Amb un maltractador.

Cróniques d'un sugus.

Estimat diari:

Avui dia 28 de Març del 2068, m'he despertat amb una nova cara, per fi era un sugus de llimona! Tants esforços i al final ho he aconseguit, he pogut cambiar la dolçor de la taronja per l'acid de la llimona.
He sortit per Vilachupi i m'he quedat mirant la casa de la Rosita, un sugus de maduixa que viu al paquet del devant. Sembla molt sabrosa, i amb aquell vestidet rosa que sempre duu posat, m'encanta, crec que estic enamorat d'ella. Si tenim fills ens sortiran uns fills de cirera, molt macos.
M'he adonat que pasava alguna cosa, quan he trobat en Pinyi i la Oma, al davat del paquet de la Rosita, ells viuen al paquet de la cantonada de Vilachupi. M'he apropat i m'han dit que habia passat el mai vist allà, habien obert per la nit el paquet de la fresita i li habien robat el vestit!

Vaig anar a buscar la Lola i en Coc, i ens vam posar a investigar, vam veure que al paquet de la Rosita només i faltaba el seu vesitdet rosa. Vam mirar per tot enlloc, pero només la vam veure a ella, abraçada al seus pares, despullada, amb el seu cos tou i rosa, flonjo de totes les llágrimas que vessaba.

Vam investigar a fons, i la Lola, que era una experta en técniques de suguslogia, va descobrir que el vestit li habia agafat en Rero, que era un sugus mig boig, dur ja de lo vell que era, que estava obsesionat amb la Rosita.
En Coc li va anar a demanar, i li va explicar lo malament que ho estava pasant la Rosita, aleshores ell, penedit li va donar el vestit i es va entregar a les autoritats susgusils, que el van ficar a pressó durant 2 anys.

En Coc, em va donar el vestit, perquè sabia que em feia ilusió tornar-li a la Rosita, ho vaig fer, i els seus pares ens van deixar sols... Ella m'ho va agraïr amb un petò que em va deixar un gustet a maduixa molt bó.
Desde avui, la Rosita i jo estem sortint com a parella oficial.
Avui ha sigut un dels dies més emocionants i més feliços del meus anys a Vilachupi!

Fins demà estimat diari.

Onjo.

EXTRA EXTRA!

Nois, i "noies"...

UA, EXTRA EXTRA
ACABAT D'ESCOLTAR PER LES NOSTRES ORELLES!

- Han hagut cassos durant tota la historia de la humanitat, nobles de l'edat mitjana que tenien amants, burguesos del segle XIX que estaven amb més d'una dona alhora, i ara al segle XXI no podriem ser menys.
Avui no parlarem precisament del homes infidels, si no més bé de la classe de noies que poden fer mal a altres, només per tenir relacions amb un home ocupat, cassat o simplement l'home d'una altra dona.
Aquestes noies, desde el nostre punt de vista, no es respecten a si mateixes, no tenen bastant amb fer de la seva vida un cercle viciós, que han de ficar-se en relacions que no pinten res.
Hi ha moltes dones així, nosaltres, sense tenir molta experiència de la vida, ja coneixem unes quantes. No té solució aquest problema, però sempre podrem posar una queixa, d'aquesta societat materialesita, i sociopata, en que les persones només busquen el seu propi plaer, la seva propia fílosofia de vida, sense importar-li els demés.

Mort a les :):):):):)(K)

Fins aquí aquest artícle sobre les dones fresques, adèu preciositats bloggeres (K)

Adolescents irresponsables.

Des de cróniques d'un peix, avui, volem informar, de la moda que uns messos enrere va colapsar els instituts de Barcelona.
La moda era, fer-se "piercings", es a dir perforacions al cos, a qualsevol lloc, amb qualsevol material, i sobretot, la cosa més sorprenent es que se la feien unes persones entre elles.

Al IES Miramar, de Viladecans, va haver fins i tot expulsions d'alumnes, que a les hores d'esbarjo es dedicaven a fer perforacions a altres persones, amb materials desde agulles, que reutilitzaben per a una persona i altra, imperdibles o xinxetes.
Una noia d'aquest institut va fer varies perforacions al "frenillo" de sota la llengua a diversos companys, provocant alguna infecció entre ells, pel mal ús de les agulles.
Una noia d'aquest mateix institut, es testimoni, de com una amiga seva, amb un imperdible es va fer un piercing al pit. Aquesta perforació va donar lloc a molts problemes, ja que se li va infectar, va tenir molta pus y un hematoma per tota la zona.
Encara així, la noia no es va treure el piercing, fins que va anar al metge i li va fer treure.
Aquest piercing s'ha de fer amb una técnica especial, que es injertant l'agulla en forma de "U" per a poder posar el piercing, que te una forma corvada.

Fins aquí aquesta notícia sobre gent irresponsable, un petonet hermosures del mon (K)

Un llibre, tres llengües.

El Correo, fundat l'any 1.910, és un dels diaris més llegits al País Basc. Durant els caps de setmana del 14 de febrer al 18 d'abril, ha donat la possibilitat als seus lectors d'aconseguir, per 2,95€ cada llibre, la col·lecció "Tus books liburutegia". Ikasmina ( Edicions SM en euskera), s'ha encarregat de fer aquesta edició especial de deu llibres per als lectors de " El Correo".

Els llibres tenen dues parts. A la primera la narració és en castellà i anglès. A la segona part, la història continua en euskera i anglès. No es tracta de traduir els relats sinó barrejar els diàlegs en els tres idiomes. L'objectiu és que els nens practiquin les tres llengües i siguin capaços de fer les conversions necessàries que calen per passar de la versió castellà - anglès a la versió euskera -anglès.
Els llibres estan pensats per a nens i adolescents de set a catorze anys.
Desconec els nivells en les tres llengües que tenen els nens i adolescents al País Basc, i quina és la opinió dels experts en llengües; però el que està clar és que no estem acostumats a tenir a les mans llibres en tres idiomes.
Una història , tres llengües.
Atentament.
Senyor i

- Article agafat del blog: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/

Abre los ojos (Filosofía)

Nunca somos suficientemente conscientes de nuestra dependencia del cuerpo o la imagen hasta que empiezan a fallarnos. Solemos criticar abiertamente y no sin cierta razón, la superficialidad de los tiempos que vivimos: la dependencia de la apariencia física, el culto al cuerpo… todos hemos oído más de una vez que esta vida moderna que nos crea y nos arrastra crea una falsa escala de valores. El protagonista de Abre los ojos podría considerarse como un prototipo de esta forma de vida. Todo le marcha bien hasta que sufre un accidente y su vida se empieza a complicar. Hasta aquí, nada nuevo: hay tragedias “frecuentes” que encajan a la perfección con el inicio de la película, y que muestran la fragilidad de la aparentemente sólida e inquebrantable vida cotidiana. El planteamiento inicial de la película nos sirve para tomar conciencia de dos cosas: ha ocurrido algo extraño (imposible ver la gran vía vacía) y el punto de partida para entederlo es un accidente de tráfico, similar a los que desgraciadamente ocurren en nuestras carreteras. En la ficción (y a veces también en la realidad), los accidentes suelen significar puntos de inflexión en el desarrollo de la historia, y la película no es una excepción.

En la película, el accidente sirve para tomar distancia respecto a la realidad. Si bien en un principio el protagonista piensa que nada ha ocurrido, que todo sigue igual, va descubriendo poco a poco que su vida no encaja, que empiezan a ocurrir cosas que no son “coherentes” con el “hilo” de su pasado. Toma conciencia de que las cosas a su alrededor no son los que parecen. Comienza una carrera vertiginosa en busca de la verdad, la autenticidad. Una lectura a contraluz: quizás la actitud reflexiva y crítica propia del filósofo resulte de algún “accidente” (vital, intelectual, emocional…) que le ha llevado a desconfiar de lo que le rodea. Cuando cambias tú, tu cara, tu identidad, también cambia tu mundo, la realidad en que vives y las acciones que realizas en el mismo. La película logra llevar la sombra de la duda lo más lejos posible, con unos giros argumentales que dejan al protagonista inerme ante la posibilidad de distinguir qué es real y qué no lo es.

Reaparece un tema “eterno” en la literatura universal: el dolor asociado a la verdad. Puede que no puedas soportarla, le dicen al protagonista. A veces es mejor no saber, no preguntar. Abrir los ojos puede resultar doloroso cuando no se sabe lo que se va a encontrar, cuando las certezas a nuestro alrededor se balancean. La película juega con hipótesis de ciencia ficción imaginativas, pero logra reflejar muchas de las cuestiones filosóficas clásicas. Y todo ello apuntando además hacia algunos problemas éticos relacionados con el asunto: elecciones en torno al placer y el dolor, a la renuncia a un yo genuino en favor de uno “construido”, la autenticidad y la integridad como precio a pagar ante una vida aparentemente feliz. Decisiones derivadas de un progreso científico que quizás tenga más de lo segundo que de lo primero: ¿Está justificadas todas las investigaciones científicas? ¿Puede haber proyectos científicos “irracionales”? ¿Acaso no produce “monstruos” el sueño de la razón?. Todo esto y alguna cosa más aparece condensado en la película de Amenábar, que es más que recomendable para ser utilizada en el aula. Y para muestra un par de enlaces: El búho inocente y el búho esquivo.

- Aquest artícle l'hem tret del blog: http://www.boulesis.com/boule/

Nou matrimoni al IES MESTRES !!!!

Des de, cròniques d'una UPZ, os volem informar, que per fi, han donar el gran pas, el professor d’anglès Rafael Honrubia Coma (El Rafa) s'ha casat amb la professora de ciències socials Maria Rosa Matalí. Es van casar el passat divendres, dia 16 d'Abril del 2010, pel jutjat, es a dir amb un cerimònia civil.
Els convidats, van ser entre altres, la família del nuvi i de la nuvia, el fill del nuvi, que cursa segon de batxillerat en aquest mateix institut i la seva cosina (fonts confirmades gràcies a Fotolog)
Després de la cerimònia i la celebració (no sé sap a on, haurem d'investigar) van anar de viatge de noces a Escòcia, un dels quatre constituents de la Gran Bretanya, al nord de la illa de Regne Unit per a ser més exactes.
Durant la seva absència al col·legi va venir una profe de substitució, que es deia Marga. Aquesta setmana ha tornat en Rafa, i pel que hem pogut comprovar, la lluna de mel no li deu haver anat massa bé ja que per culpa del volcà islandès, van haver de tornar en cotxe i en vaixell, així que el viatge va durar més hores de les corresponents, o té un síndrome post-vacacional, perquè ha vingut d'un estat d'ànim una mica... mmm... forçat, necessita alguna cosa perquè se li passi el mal humor.

Esperem que dintre de poc tinguem més notícies d'aquest meravellós matrimoni de l'escola, sobretot xafarderies!!!!

Fins aviat, cuideu-vos i no feu dolenteries :)